NEOREALISME ITALIÀ:

Es caracteritza pel seu rebuig cap a la màgia i per representar tot tal com era. Tractaven temes socials, propers a la classe treballadora. Plasmaven una transparència sobre realitat com mai s'havia mostrat, a més de criticar la societat. Els actors no eren professionals, explicaven la seva vida tal com eren, no actuaven. El pressupost d'aquest corrent era baix.

L'estil que caracteritza el neorealisme italià és un cinema:

​

• Molt proper al documental

• Molt directe

• En escenaris o decorats naturals

• Comptant amb actors no professionals barrejats amb altres que sí que ho eren,

• Pressupostos molt baixos de producció,

• Un ús intens de la llum natural als rodatges i una temàtica social molt propera a la vida diària de la depauperada classe treballadora.

• Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...

• ​​No exclouen elements de la realitat.

• ​​Dramàtiques i no comercials.

• Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documelntals).​

• Finals tristos, mai feliços.​

• Nens: espectadors del món.

​

DIRECTORS ​

Luchino Visconti

​​Roberto Rossellini

​​Vittorio di Sica

​​Giuseppe de Santis

 

CINEMA D'AUTOR:

L'any 1960, un grup de crítics de cinema va proposar una nova visió, més particular de la realitat, revelant així la presència d'un autor-director responsable per les imatges projectades.
Es caracteritza per la seva creació al marge dels estudis, per l'aparició de simbologia o temàtica recurrent, per la seva visió particular de la societat... També tracten temes conflictius o que conviden al públic a reflexionar. El tractament audiovisual que s'utilitzava era quasi exclusiu del director.

 

• El cinema d’autor es un punt intermedi entre el narratiu i el no narratiu, és a dir, en les pel·lícules d’autor ens trobem amb uns personatges i una trama, però en aquest tipus de cinema no es tan important el que s’explica sinó com s’explica. 

 

• Els directors autors utilitzen una sèrie de recursos com per exemple plans estranys que mai veuríem en pel·lícules com els jocs de la fam, ira de titans, per citar alguna de les pel·lícules que estan actualment en la cartellera. Aquesta afany de sorprendre’s i sortir de la norma buscant noves formes de dir les coses, no es una qüestió de ser més o menys modern. Aquests directors el que pretenen és imprimir en les seves pel·lícules el seu segell personal, el seu punt de vista sobre la vida, deixant de banda la història i centrant-se en la psicologia dels personatges.

 

• El que caracteritza a les pel·lícules d’autor és la recerca de la versemblança. El que busquen els autors es plasmar la vida tal com és, o almenys com ells entenen que és.I per plasmar tot això en una pel·lícula, els directors autors fan servir tècniques de muntatge arriscades, per exemple, deixen finals oberts, utilitzen símbols…

 

• El director té un paper molt important, basat normalment en un guió propi.

 

• En el cinema d'autor, l'autor és normalment identificable o recognoscible per alguns trets típics a la seva obra, ja que fa ús de trets característics o rellevants, propis de cada autor.

 

• Tractament de temes conflictius o que conviden a obrir un debat de reflexió pels espectadors.

​

• Normalment el mateix autor recórrer als mateixos actors i actrius per les seves pel·lícules.

​

​

DIRECTORS ​

Quentin Tarantino 
Woody Allen 
Luis Buñuel 
Alfred Hitchcock 
David Lynch 
Pedro Almodóvar 
Christopher Nolan 
Patricia Ferreira

 

 

SURREALISME:

En el Cinema Avantguardista d'estils dadaistes i cubistes trobem els antecedents d'aquest corrent . El Surrealisme es va començar a desenvolupar sobre els anys 25. La seva aparició va fer que la narració d'allò tradicional pogués explorar el funcionament intern de la ment i crear-ne pensaments d'aquesta. Les pel·lícules surrealistes ens mostren imatges impactants i estranyes. Destaquen "Ballet mécanique" de Fernand Léger, un pintor cubista. I "Entreacto" una pel·lícula dadaista de René Clair i Francis Picabia.

 

L’aparició del surrealisme aplicant les seves noves tècniques i enfocaments van fer que la narració tradicional servis per explorar el funcionament intern de la ment. Les pel·lícules surrealistes ens deixen amb imatges impactants a la nostra ment. Amb aquestes pel·lícules ens podem fer un viatge a diferents mons molt estranys. 

 

Algunes de les característiques d’aquest corrent són: 

• Criticar els principis estètics i morals per fer revolta a la societat burgesa.

• Els temes més recurrents són l'erotisme, la sexualitat, la fantasia onírica, l'humor sense escrúpols, la prohibició, l'antifeixisme, la religió, la mortalitat i la burgesia.

• Crear escenaris per provocar la confusió del temps i els espais.

• Experimentaven amb l'automatisme psíquic, el subconscient, el que és irracional i el psicoanàlisis.

• Els objectius eren: violentar, desconcertar, provocar i criticar a l'època.

• No existien els relats cronològics.

• Les unions de plans no solien tenir sentit. Les transicions es feien superposant imatges.

• Recorrien a la comparació, a lo simbòlic i lo conceptual.

​

DIRECTORS ​, ARTISTES I PEL·LÍCULES

Dir que molts d’aquests artistes buscaven experimentar y molts d’altres estaven relacionats amb altres àmbits artístics, ja que aquest corrent es relacionava amb altres arts. 

 

• Entreacto (1924): curtmetratge de 22 minuts amb guió de René Clair (escriptor) i Francis Picabia, i dirigida per Clair.

• La Concha y el Reverendo (1928) dirigida per Germaine Dulac (periodista) i escrita per Antonin Artaud

• L'Étoile de Mer (1928) dirigida per Man Ray. (‘artista visual’)

• Un perro andaluz (1929). Escrita per Salvador Dalí (pintor) i Luis Buñuel, i dirigida per Buñuel

• Los misterios del castillo de dados (1929) de Man Ray.

• La edad de Oro (1930). Guió de Buñuel i Dalí i direcció de Luis Buñuel.

 

Luís Buñuel 1900-1983 (i Dalí)

​EXPRESSIONISME ALEMANY:

Va sorgir a Alemanya a finals del s. XIX i principis del XX. Aquest corrent es caracteritza pel seu trencament amb l'Impressionisme i consistia a exposar els sentiments, a més a més de ser molt pessimista. Característiques més destacades: Valoració de la innovació, recerca de la veritat humana a través de l'experiència, històries no lineals narrativament, ús de la ironia, relacions amoroses plenes de complexitat, esdeveniments de l'època...

​

• Volien expressar els sentiments de manera intensa, sense importar realitat exterior.

• Maquillatge diferent per facilitar l'exageració.

• Ús recurrent del primeríssim primer pla.

• Música: orquestra simfònica, és la música del romanticisme.

• Defensaven la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.

​

DIRECTORS

Karl Boese

​​Fritz Lang

​​F.W. Murnau

​DOGMA 95:

És un corrent cinematogràfic avantguardista que es va desenvolupar l'any 1995. Es centra en el Manifest del Dogma 95 i el Vot de Castedat, que es van utilitzar com a base a l'hora de produir les pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, destaca el desenvolupament dramàtic. La seva funció era reivindicadora, reclamant el poder dels directors cinematogràfics com a artistes. Es pot observar una petita intenció de tornar a la Nouvelle Vague. Es caracteritza per estar rodada amb càmera a la mà, sempre és en color, els rodatges són en localitzacions reals i no poden fer ús d'efectes òptics ni filtres.

​

• El rodatge ha d’haver estat realitzat exclusivament en espais exteriors. L’ús d’accessoris i decoracions no està permès, i si aquests són imprescindibles per la història, s’haurà de trobar un exterior on es trobi naturalment aquest accessori. 

• El so de la producció audiovisual ha de ser el real de la filmació; no està permès separar les imatges del so, i no és permès afegir música ni doblar en postproducció. 

• La filmació ha de realitzar-se 100% càmera en mà; no es poden utilitzar trípodes, gimbals ni cap altre tipus d’eix artificial.

• Les pel·lícules han de rodar-se a color. I en quant a la il·luminació, aquesta ha de ser 100% llum natural; no està permès l’ús de focus ni cap classe de llum artificial. 

• La pel·lícula no pot contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc.)

• Emprar filtres o efectes especials de qualsevol tipus no està permès. 

• Els fets narrats han de ser completament contemporanis, no es poden fer canvis temporals ni geogràfics. 

• No s’accepten les pel·lícules de gènere. 

• El format resultant ha de ser 35 mm normal (format acadèmic). 

• El nom del director no pot aparèixer als crèdits.

​

​​​​​​​​​​​Es van crear diverses obres amb les característiques marcades pel moviment, però moltes d’aquestes no complien exactament les normes a seguir. Era bastant difícil controlar que cada director seguís les pautes sense fer cap variació, per tant, el secretariat de “Dogma 95” va decidir que el moviment havia d’acabar. 

 

DIRECTORS

Thomas Vinterberg

 

iploma representatiu del moviment: