top of page
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg
CABECERA-FREE-CINEMA.jpg

FREE CINEMA

El Free Cinema és moviment cinematogràfic britànic que va néixer cap al 1950 i va perdurar fins als anys seixanta. Es caracteritza per abocar una estètica realista en el cinema de ficció i documental, tot i que els arguments es basen en fets quotidians que reflectien la societat d'aquella dècada. Està influenciat per la Nouvelle Vague francesa, encara que és el resultat de la barreja de la dramatúrgia britànica i l'artificialitat narrativa de Hollywood.

HISTÒRIA

A finals de la dècada dels cinquanta, un grup anomenat "Els joves irats", va proposar una renovació de la tradició cinematogràfica i dramatúrgica britànica, fomentant temes que cridaven més l'atenció a les classes populars. Va sorgir com una necessitat artística i social per a aquella època.

John Osborne, va ser un dels impulsors d'aquest canvi al costat de grans cineastes professionalitzats en la Nouvelle Vague francesa. John Osborne l’any va proposar una obra teatral anomenada Look back in anger  que va ser la propulsora d'aquest moviment, i anys més tard es va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Tony Richardson.

A l’inici,  aquest corrent cinematogràfic no va tenir molta atenció per part del públic, però poc a poc va anar guanyant reconeixement no només a nivell nacional, sinó que fins i tot a nivell mundial, i com a conseqüència molt directors d’arreu del món es van veure atrets i inspirats per aquesta novetat. 

CARACTERÍSTIQUES

  • Interès dels directors per ser renovadors del cinema actual.

  • Implicació social: aquest era un moviment lligat a associacions culturals de renovació de la societat britànica.

  • Crítica al cinema acadèmic i d’estudi produït a Anglaterra.

  • Renovació temàtica:

    • L'obertura a personatges aliens fins al moment de el cinema (el proletariat).

    • Els ambients insòlits fins al moment (zones industrials). Rodat en exteriors

    • El respecte a la parla popular (aproximació a la quotidianitat).

https://www.youtube.com/watch?v=xXpqTwyT_yM&t=10s

  • Cinema anticonformista

  • Llibertat per a la càmera

  • Línia argumental explícita donant importància a la càrrega literària.

  • En les bandes sonores emparen  musica de Jazz:

 

Exemple 1

La soledad del corredor del fondo.

https://www.youtube.com/watch?v=TtBng-B2DJQ MIN 1:13

 

Exemple 2

Sábado noche , domingo mañana.

https://www.youtube.com/watch?v=2Ob_dCyXroM MIN 1:19

ACTORS DESTACATS

Albert Finney: Va néixer al 1936 i va morir al 2019, amb 82 anys. És un dels integrants del grup de joves llops d’aquest nou corrent i la seva primera pel·lícula va ser Saturday Night, Sunday Morning de  Karel Reisz a l’any 1960.
 
Julie Christie: Va néixer el 14 d’abril de 1940 a India  i es va formar a la  Central School of Speech and Drama. El seu primer paper com a protagonista va ser a la pel·lícula Billy Liar a l’any 1963, junt a Tom Courtenay. L’any 1965 va interpretar a Lara Antipova a la pel·lícula Doctor Givago i el de Diana Scott a Darling, en el qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu. Tres anys més tard va participar com a protagonista a Far from the Madding Crowd. Amb tota aquesta fama, va passar a ser una de les figures més importants a Londres. 
 
Alan Bates: Va ser un actor anglès, va néixer el 17 de febrer del 1934 i va morir 27 de desembre de 2003 a Londres. Es va matricular a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic. A la Royal Court de Londres va representar obres de John Osborne, I al 1960 va passar a ser un dels actors més reconeguts del corrent Free Cinema , al costat de Finney i Hemmings. Va participar a pel·lícules com  The Entertainer (L'animador) o en Aquesta classe d'amor (1963) i la seva fama va pujar l’any 1965 amb  Zorba the Greek.
 
Glenda Jackson: És una actriu britànica que va néixer el 9 de maig de 1936 i actualment té 85 anys. Ha guanyat 2 Oscars com a millor actriu, a més a més d’estar condecorada per  l'Orde de l'Imperi Britànic l’any 1978. Amb 18 anys va entrar a la Royal Academy of Dramatic Art. Al 1969 va formar part de la pel·lícula Women in Love, entre d’altres com Diumenge, maleït diumenge de  John Schlesinger a l’any 1971.
 
 
Richard Harris: Va ser un actor, cantant, guionista, director de cinema i productor teatral que va néixer l’1 d’octubre de 1930 i va morir el 25 d'octubre de 2002 amb 72 anys. Va entrar a  l'Acadèmia de música i art dramàtic de Londres per estudiar interpretació. Durant la carrera va crear la seva propia producció Winter Journey, la qual va tenir molt d'èxit però la va haver de deixar, i just finalitzar els estudis es va unir a la companyia de  Joan Littlewood on va acabar destacant amb  The Quare Fellow (1956). La seva primera aparició com a protagonista va ser en L'home en una terra salvatge, on va guanyar la Palma d'Or al millor actor. 
 
Claire Bloom: És una actriu anglesa que va néixer el 15 de febrer de 1931 i actualment té 90 anys. Ha destacat en el teatre, cinema, televisió i ràdio. Va ser al veure una adaptació de Romeo i Julieta quan va decidir que volia ser actriu, va entrar a la Central School of Speech and Dramatic Art de la capital britànica. Amb tan sols 15 anys va aconseguir un representant que li va aconseguir diferents papers.  Anys més tard, va aconseguir el paper principa femení a la pel·lícula de Limelight.
 
Malcom MacDowell: És un actor anglès que va néixer el 13  de juny de 1943.  El paper en el qual ha destacat més ha sigut el de  Alex DeLarge a La taronja mecànica ,de Stanley Kubrick, l’any 1971. Així com la seva protagonització a la pel·lícula Calígula al 1979.

ELS DIRECTORS

Karel Reisz: Va néixer al 1926 a Checoslovaquia. Va escriure revistes de cinema i va publicar un article sobre la Teoria el montage cinematogràfic. També va dirigir diferents teatres, va ser nombrat director del National Film Theatre i va anar al programa de free cinema, on va presentar diversos documentals i llargmetratges. Alguns d’ells van agafar molta fama, com Sábado noche, domingo mañana o Todo el mundo sueña.

 

Lindsay Anderson: Va néixer al 1923 i a morir el 1994. Va treballar amb a la revista Sequence, on va presentar diferents treballs crítics i textos exposant aquest nou moviment. Va dirigir cinema, curts, documentals i teatre, on en algunes ocasions va fer de propi actor. Alguna de les seves obres més destacades és Un hombre con suerte.

 

Tony Richardson: Va néixer al 1928 i va morir al 1991 a Estats Units. Va ser director de teatre i cinema i va presentar els seus primers treballs cinematogràfics al programa de Free Cinema. Una obra molt destacada és Mirando hacia atrás con ira o La soledad del corredor del fondo. A més a més, va guanyar 4 oscars amb Tom Jones a l’any 1963.

 

Richard Lester: Va néixer a Filadelfia a l’any 1932, però es va traslladar fins a Gran Bretanya i allà va ser influenciat per el nou corrent del Free Cinema. El seu cinema és caracteritzat per combinar l'humor anglès amb el disbarat nord americà.

PEL·LÍCULES DESTACADES

PEL·LÍCULES DESTACADES

PEL·LÍCULES DESTACADES


· Un lugar en la cumbre, de Jack Clayton (1958) 
· Sábado noche , domingo mañana, de Karler Reisz (1960)
 
· La soledad del corredor de  fondo, de Tony Richardson (1962)
 El protagonista és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia comet un robatori en un   forn i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor   de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva   vida anterior i comença a comprendre que es troba en una situació privilegiada.
 
· Kes, de Ken Loach (1969)
· Un hombre de suerte, Lindsay Anderson (1973)
· Mirando hacia atrás con ira (1958)
37f425_e9f3c923660b4be4aa70f7fdee4d7642_mv2.webp
37f425_ea6bf63ee0e745ab98aea039648abb55_mv2.webp
37f425_576e167f6817463d81d4248efff9c06c_mv2.webp
bottom of page