CREACIÓ D'UN CÒMIC
CREACIÓ D'UN CÒMIC
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
SORRY WE MISSED YOU
F I T X A T È C N I C A
Títol original: Sorry We Missed You
Any: 2019
Durada: 101 min.
País: Regne Unit
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Música: George Fenton
Fotografia: Robbie Ryan
Cast: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.
Productora: Coproducción Reino Unido-Francia-Bélgica;
Sixteen Films, BBC Films, BFI Film Fund, Les Films du Fleuve, Why Not Productions, Wild Bunch.
Distribuïdora: Front Row Filmed Entertainment
Gènere: Drama | Drama social. Família
A N À L I S I
S I N O P S I
Ricky i la seva família han estat lluitant contra el deute des de l'accident financer de 2008. Sense educació ni formació professional, se li ofereix l'oportunitat de dirigir una franquícia com a conductor autònom sota la supervisió del dur Maloney. Per tal de permetre's una furgoneta per a la feina, Ricky convenç a la seva dona Abbie de vendre el cotxe familiar, tot i que el fa servir en el seu treball com a infermera de la cura de casa. L'estrès de la nova feina demostra ser massa gran per en Ricky. Sempre està sota pressió per fer els seus lliuraments a temps i està multat si arriba tard o comet errors. Abbie també troba el seu treball molt més exigent sense un cotxe i sovint se sent molest per la falta de temps que se li permet passar amb els seus pacients a causa del seu exigent horari.
Kenneth Loach és un director de cinema britànic, autor de títols com Agenda oculta (1990), Terra i llibertat (1995) o El meu nom és Joe (1998), en els quals va plasmar les seves inquietuds polític-socials amb un fort component de denúncia.
​
És un autor de Free Cinema, la seva obra va incidir particularment en la situació de les classes més desfavorides del Regne Unit, sobretot a partir de l'ascens al poder de Margaret Thatcher.
P E R S O N A T G E S
P R I N C I P A L S
RICKY TURNER - Kris Hitchen
ABBY TURNER - Debbie Honeywood
És el pare de la família, aquesta de classe treballadora, la seva situació econòmica a causa de la crisis ha anat cada cop a pitjor. Per tractar de solucionar aquest problema es veu quasi obligat a acceptar un treball amb jornades laborals de 14 hores diàries com a repartidor. En un principi el jefe li descriu el treball com una oportunitat d'autonomia i companyerisme, però un cop al treball, acaba sent tot el contrari.
Abby és la mare de la família, aquesta treballa com a cuidadora de persones amb dificultats motrius. A causa del treball del seu marit, es veu obligada a vendre el cotxe amb el qual ella es desplaça per anar de casa a casa. Finalment, viatjant en transport públic i depenent completament dels horaris d'aquest. Malgrat la seva ausència pel treball, es mostra afectuosa i preocupada pels seus fills i pel seu marit.
.jpg)
A S P E C T E S T È C N I C S
VESTUARI:
​Podem observar que l’obra està basada a partir de l'any 2008, per tant, la roba és de l'actualitat. Al ser una família treballadora, la roba va en relació amb la situació econòmica de la casa. No utilitzen marques cares, i en cas d'utilitzar-les és fruit de l'esforç de molts mesos de treball i estalvi, com per exemple amb la jaqueta que en Seb va vendre, es revela que la seva mare va haver d'estalviar molt durant bastant temps per tal de comprar-li la jaqueta al seu fill.
​
PLANS:
La pel·lícula fa ús de molts plans estàtics i algú movil. Això incrementa el sentiment d'agobi i incomoditat que pateix la família al llarg de la pel·lícula.
​
La pel·lícula utilitza diversos plans, com ara són els frontals, zenitals, primers i primeríssims plans, picats, contrapicats, generals, etc. Aquests, es fan servir majoritàriament per expressar els sentiments de desesperació de la família.
ESCENOGRAFIA:
Les escenes majoritàriament es desenvolupen a la casa de la família, el treball del pare i el transport públic per tal de mostrar la situació frenètica i repetitiva patida pels personatges.
LLUM:
La llum durant tota la pel·lícula acostuma a ser natural, per no dir que no hi ha cap moment en el qual la llum sigui artificial. Això aconsegueix que l'espectador empatitzi més, ja que veu com els escenaris i les llums són iguals a la vida real.
​
COLOR:
Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre x sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació.
MÚSICA:
Apareix en moments puntuals per oferir més dramatisme a les escenes.
REPARTIMEN:
Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.