CREACIÓ D'UN CÒMIC
CREACIÓ D'UN CÒMIC
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
C O R R E N T S I
G È N E R E S D E L
C Ò M I C
C Ò M I C
D E T E R R O R
Provocar al lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
-
Arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
-
Aparició de fantasmes, monstres clàssics (homes llop), vampirs o zombis
-
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.
-
Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns.
CARACTERÍSTIQUES
-
La seva estructura més típica és la d'un relat breu (6 a 10 p., però generalment 8), amb un desenllaç impactant, en la qual aquesta vinyeta impactant es reserva fins i tot a la «pàgina de l'esquerra, perquè així sorprenguessin més el lector en passar la fulla».
-
Aquest plantejament seria desenvolupat per la EC Comics en els anys 50 i actualitzat per Warren Publishing en els anys 60 i 70 del passat segle, dandóse en l'actualitat una major varietat d'estructures.
-
La preeminència del dibuix realista.
-
Ús del clarobscur i el blanc i negre.
A R T I S T E S
Hideshi Hino és un artista de manga japonès especialitzat en històries d'horror.. També va escriure i va dirigir dues de les pel·lícules de terror de Guinea Pig : Flower of Flesh and Blood , que també va protagonizar, i Mermaid in a Manhole .
Alguns dels seus manga s'han basat en la seva vida i esdeveniments; per exemple, el seu avi era un Yakuza i el seu pare un criador de porcs amb un tatuatge d'aranya a l'esquena.
Bernie Wrightson era un dibuixant de còmics estatunidenc especialitzat en el gènere de terror, i cocreador junt amb Len Wein del personatge Swamp Thing.
Operat d'un càncer de cervell mesos abans, Wrightson morí el 18 de març de 2017.
Del seu treball posterior se'n destaca la il·lustració d'històries de terror per a l'editorial Warren, incloent treballs de Stephen King. Ha il·lustrat també episodis de Batman (The Cult) i The Punisher, entre d'altres.
C L À S S I C S
D E L T E R R O R
-
El Frankenstein (Marvel, 1983/Dark Horse 2008) - Bernie Wrightston
-
Crime SuspenStories #22 (EC Comics, 1954) - William Gaines, Al Feldstein, Johnny Craig.
-
La saga de la Cosa del pantano #21 (DC Comics, 1984) - Alan Moore
-
Sandman #18 (DC Comics, 1990) - Neil Gaiman (guionista) Kelly Jones, Charles Vess, Colleen Doran (dibuixants)
-
Animal Man #26 (DC Comics, 1990) - Grant Morrison
C Ò M I C
H U M O R Í S T I C
.png)
El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.
És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.
Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.
El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.
Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic:
La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881). És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes
A Espanya
La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:
-
José Escobar: Zipi y Zape
-
Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco
-
Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta
-
Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe
.png)
-
Finalitat: Provocar riure al lector.
-
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
-
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
-
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
-
Un traç net, sense ombreig, normalment.
-
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
-
Un ritme narratiu ràpid i viu.
-
Poques variacions de l'angle visual.
CARACTERÍSTIQUES
C Ò M I C
F A N T À S T I C
La fantasia és un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural, distingint-se així de la simple ficció. El món fantàstic es presenta com a real i consistent. Sol haver-hi un enfrontament entre el Bé i el Mal que mou l'acció.
Si és de caràcter totalment independent del real, es tracta d'alta fantasia (high fantasy)
S'anomena low fantasy si hi ha interacció o dependència de la realitat quotidiana.
Origen de la fantasia
La mitologia antiga conté elements fantàstics però que a l'època tenien un caràcter explicatiu i es consideraven com a veritables, per això no és fantasia pròpiament dita. Cal una voluntat conscient de barrejar elements sobrenaturals inventats. La fantasia com a gènere sorgeix, doncs, en el pas del segle xviii al XIX, lligada al preromanticisme.
Origen del còmic fantàstic
Winsor McCay (pioner)
El petit Nemo en el País dels Somnis
Somnis d’un fanàtic del pa torrat amb formatge
Mostra part positiva i negativa dels somnis.
Gustave Verbeek
The Upside Downs
Lyonel Feininger
Kinder Kids i Wee Willis Winkies World
Inaugura l’ús no-naturalista del color
Incorpora al còmic la antropomorfització dels personatges no humans
C Ò M I C P O L I C I A C
El còmic detectivesc, també anomenat sèrie negra, còmic policíac, és un estil de còmic, en el que el crim, sigui de la modalitat que sigui, hi és gairebé sempre present.
Les seves pàgines sovint es centren en les activitats d'un detectiu privat o bé d'un agent de la llei. Narren les activitats de delinqüents professionals. Expliquen algún crim puntual, perpetrat per algun delinqüent no profesional.
Habitualment és un relat que es fa al revés de la narrativa tradicional, ja que no segueix un ordre cronològic lineal (començament, desenvolupament i desenllaç). Al començament es presenta l'enigma que s'ha de resoldre al final. El temps per aclarir el misteri procedeix en dos sentits: mentre avança la investigació (futur) es revela l'enigma (passat).
Els personatges principals sovint son o forces de l'ordre o criminals. Altres personatges habituals són la femme fatale, que, aparentment inofensiva, pot conduir les víctimes al perill o a la mort; els espies; i, òbviament, les víctimes.
Són personatges amb molt caràcter i no solen evolucionar durant la història.
PERSONATGES
El còmic policíac clàssic va aparèixer conjuntament amb el còmic d’acció al 1929, a causa de La gran Depressió del 29.
Els esdeveniments quotidians i el gangsterisme que hi havia en aquella època van influir molt en el desenvolupament d’aquest gènere. Cal dir també, que molts dels arquetips (influències) d’aquest gènere es poden trobar en els romanços de cec (és un romanç (poema), es caracteritzava per les seves temàtiques truculentes), on apareixen crims molt cruels.
El primer còmic policíac que va sorgir va ser Dick Tracy de Chester Gould, amb dibuixos caricaturesc i una gran varietat de vilans, els quals van influir en series com Batman, Bob Kane i El inspector Dan de la Patrulla Volante.
Pel que fa a la postguerra (1942-57), a Estats Units aquest gènere va aparèixer molt breument en Crime Does Not Pay (1942). Còmics com “Super Historias de Crimen” de l’editorial EC comic tractaven grans temes com el racisme, el sexe o les drogues i es caracteritzaven per els seus finals impactants. No obstant, no va ser fins al 1954, que la creació de còmics d’aquest gènere va estar fortament controlada, (amb la creació de Comics Code Authority) fins que a Estats Units va ser reemplaçat per el gènere superheroic.
HISTÒRIA
