top of page

LLENGUATGE AUDIOVISUAL II

Enquadrament: és la part que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà. 

 

Angulació d’enquadrament: És el punt i la direcció on posem la càmera per filmar un personatge o un objecte. Segons l’alçada des de la qual enquadrem al personatge o objecte, hi ha diferents tipus d’angles: 

 

Zenital: a sobre del personatge.

 

Picat: desde dalt pero enfocant més a la cara.

 

Normal: recte respecte al personatge.

 

Contrapicat: per sota de la meitat però enfocant la cara.

 

Nadir: desde abaix del personatge.

.

Ángulos_de_la_cámara.png

Pla: Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla

 

General: pla en què la figura humana apareix sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció.

 

Mitja: pla en el que la figura humana només es veu les seves espatlles i cap.

 

Americà: Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls. Utilitzat ja amb anterioritat en films nord-americans, el seu ús es generalitza a partir del 1909. Va ser un pla molt utilitzat en pel·lícules western.

 

Curt: captaria el cos des del cap fins a la meitat del pit. Aquest pla ens permet aïllar una sola figura dins un requadre, i descontextualitzar del seu entorn per concentrar-hi la màxima atenció.

 

Primer pla: Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte, utilitzat per primera vegada el 1898 per G.A.Smith, però que no es generalitza fins cinc anys després.

 

Pla detall: permet veure una figura, persona/objecte de més a prop per a més fixació, es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat destacant detalls que per una altra banda passen desapercebuts i, a més, fer sentir a l'espectador una atracció. 

 

Pla aberrant: es varia l'angle de l'eix de la càmera i es torça l'horitzó.

Pla secuencia: és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció.

000587140.jpg

Cairon: tota gràfica que serveix, en un audiovisual, per informar l'espectador de què o qui està veient.

 

Panoràmica: En cinema, una panoràmica és un moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal), sense moure-la de lloc. Acostuma a realitzar-se muntant la càmera sobre un trípode o fent-la rotar directament a mà.

 

Traveling: frontal, lateral, vertical, circular.

 

B-ROLL: és un material suplementari o alternatiu intercalat amb la presa principal. El terme A-roll per referir-se a la presa principal ha caigut en desús.

 

Moviments lliures: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

 

Steadycam: és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat.Consisteix en un sistema de suspensió i braç recte amb un suport per la càmera i un sistema de contrapesos. 


 

Zoom: Objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge al canviar la distància focal. Efecte d'apropament o allunyament de la imatge obtingut mitjançant aquest objectiu.


 

Story-line: designa l'embolic o la trama de la història. Es tracta de la síntesi de la història i, en conseqüència, n'ha de contenir l'essencial:

  1. Presentació del conflicte (passa alguna cosa)

  2. Desenvolupament del conflicte (cal fer alguna cosa)

  3. Solució del conflicte (es fa alguna cosa).


 

Efecte Vertigo: és un efecte cinematografic que consisteix en combinar un zoom enrere amb un travelling endevant, o a la inversa, un zoom davant amb un travelling cap enrrere. 

 

Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.

 

Càmera subjectiva: Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.


 

Muntatge (edició digital): procés mitjançant el qual s'elabora, un treball audiovisual a partir de les imatges obtingudes d'un suport (fitxer, cinta, disc òptic) de vídeo, gravades prèviament. Per a això es necessita reproduir la font i realitzar un trossejat d'aquesta. Un cop feta la revisió de la font se seleccionen els fragments de vídeo i àudio que formaran part del muntatge. 

Croma: fons verd o blau sobre el qual es pot projectar qualsevol fons en postproducció, ja sigui una imatge d’una muntanya nevada, com una platja amb sol...

 

El·lipsi: Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements determinats, posat cas que en resulti clara la interpretació, bé per les circumstàncies externes a la pròpia llengua en què hom doni la comunicació, bé pel mateix context informatiu.

 

Muntatge dialèctic: és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat.

 

Muntatge altern (suspens): consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

 

Raccord: És la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador.

 

Flashback: tècnica narrativa que consisteix a interrompre la narració per donar un salt al passat.

 

Flashforward: és un salt cap endavant en el temps, per després retornar a el moment present de la narració, actuant com a recurs d'anticipació més enllà dels límits del relat.

 

Llum creuada: Entre dos focos o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura ja que no es produeixen ombres.

 

Llum picada: és un recurs expressiu que aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte.

 

Llum contrapicada: des de baix, ressaltarà les obres exageradament com en les pel·lícules de terror, que es pot apreciar les ombres facials en molts personatges.

 

Contrallum: el foco es posiciona de cara a la càmera, d’esquena al personatge o objecte gravat. s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge de l’objecte o el personatge poc definit.

 

Llum lateral: Remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, ja que deixa la meitat de l’objecte o persona a l’ombra.

 

Llum frontal: es situa darrere de la càmera, 


 

Recursos expressius de primer ordre: música, efectes, veu, silenci.

 

BSO: banda sonora

 

BSO original: banda sonora creada especialment per aquella peli

 

Leitmotiv: és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música, més concretament en l'òpera, però ha estat eixamplat a molts altres camps, tant artístics com socials o econòmics (entre aquests, el màrqueting).

 

Veu en off: recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla

bottom of page