CREACIÓ D'UN CÒMIC
CREACIÓ D'UN CÒMIC
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
FREE CINEMA
TEORIA DEL CÒMIC
EN AQUEST APARTAT PARLAREM SOBRE LA HISTÒRIA DEL CÒMIC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
CÒMIC → Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CÒMIC:
PLASTICITAT DEL TEXT
Els diàlegs (personatges) i el narrador s’expressen a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons.
TEMÀTICA IL·LIMITADA
En el còmic el dibuix passa a ser el principal recurs, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real. En canvi en el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
CAPACITAT SIMBÒLICA
La necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret ha porta el còmic a crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.
IMATGE SEQÜENCIAL
La composició del còmic es basa en un conjunt de vinyetes que contenent dibuixos. A través de l’ordenació d’aquestes s’explica una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).
ESPAI I TEMPS
El còmic comparteix amb el cinema la capacitat d’expressar el pas del temps (utilitzant seqüències) i l’espai (mitjançant el propi dibuix).
GUIÓ
Les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Té, per tant, una faceta narrativa i una altra de plàstica.
HISTÒRIA
Manifestacions artístiques de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'ajusten a la definició de còmic:
Pintures murals egípcies o gregues Relleus romans Vitralls d'esglésies Manuscrits
Còdices precolombins Biblia pauperum
Jeroglífics com a antecedents del còmic → forma d’escriptura de l’antiguitat que expressava amb dibuixos el significat de les paraules.
INVENCIÓ IMPRENTA (1446) → “auques”
Aquestes explicaven tot tipus d’esdeveniments i de metàfores amb il·lustracions mostrant les imatges de manera seqüencial i els retaules religiosos.
INVENCIÓ DE LA LITOGRAFIA (1789) → reproducció massiva de dibuixos
A finals del segle XIX la premsa experimenta una gran difusió i els diaris busquen noves formes periodístiques com les caricatures i dibuixos satírics que incloïen a les seves pàgines.
DIBUIXOS SATÍRICS → TIRES CÒMIQUES
(sèrie de dibuixos senzilla que entretenia amb narracions)
Naixement del còmic amb el del cinematògraf
(l’invent que aconsegueix reproduir imatges en moviment extretes de la realitat).
Primers còmics → Outcault (des de l’any 1895)
Històries del The Yellow Kid al dominical del diari New York World.
El seu exit fa que tots els diaris del món tinguin els seus propis dibuixants
El GÈNERE HUMORÍSTIC el més difós al segle XX
El còmic es deixarà influenciar pels moviments artístics d’avantguarda.
EL PRIMER CÒMIC
ELS ANYS 30 ALS ESTATS UNITS = Creativitat i l’estètica evoluciona de manera extraordinària.
-
Es comencen a publicar llibres de còmics
-
Neixen herois de còmic
-
Destaquen personatges de gènere policíac, com Dick Tracy; de ciència ficció, com Flash Gordon; o d’aventures, com Tarzan o Superman.
ELS ANYS 30
Marcada per dos factors rellevants:
-
Després de la II GM els països entren en una profunda crisi econòmica que dificulta la producció i difusió del còmic.
-
Els governs descobreixen en el còmic un instrument eficaç de propaganda política.
ELS ANYS 40-50
La televisió es converteix en el mitjà de masses per excel·lència i acapara l’atenció de gran part de la població.
-
El còmic passa a ser un producte de consum menor destinat fonamentalment a públic adult.
-
Còmic Underground Es va desenvolupar al marge de les grans editorials americanes.
-
Va suposar una autèntica revolució en el món del còmic = historietes que no seguien els patrons tradicionals.
-
Prohibits al començament, perseguits en algunes ocasions.
ELS ANYS 60
A Espanya, el còmic s'inicia a Catalunya el 1904, amb el Patufet, però no es publica la primera i veritable revista de còmic fins al 1917, amb el TBO.
1926, apareix el primer Winnie the Pooh.
1929, apareix el primer Tintín.
1929, apareix Tarzan dels micos.
1930, neix Mickey Mouse.
1938, apareix Superman.
.jpg)
LA VINYETA, FORMES I GRANDÀRIES, PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I PERSPECTIVA
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.
El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.
L'enquadrament → part seleccionada a la vinyeta.
Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat
Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.
ENCUADRAMENT I VINYETA
ONOMATOPEIES
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades)
PERSPECTIVA
MOVIMENT
La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.
IL·LUMINACIÓ
La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
COMPOSICIÓ
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.
GESTUALITAT
COLOR
.jpg)
El text sol aparèixer en el còmic de dues formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx.
Un entrepà pot tenir formes molt diverses (normalment ovalada), i serveix perquè els personatges del còmic parlin.
S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta (**** que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu...
El cartutx sol ser de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.
ENTREPÀ I CARTUTX
Els personatges.
Expressions facials i moviment del cos.
- Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off
- S’enquadra en uns límits concrets
- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra
- Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o
successives ("mentre...", "dies després...")
-Aclareix determinades imatges que poden desorientació.
- Anunciar la continuació d'un episodi...
L'estat d'ànim → expressió de la cara i amb el moviment del cos.
Text diagonal
- El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.
ONOMATOPEIES
Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.
Símbol gràfic → interrogants, exclamacions... Metàfores visuals i símbols
El text no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
S'utilitzen les majúscules per escriure.
- Text dialogal o monologal : Dins de globus que recullen allò que els
personatges diuen o pensen.
- Text narratiu : Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.
Els textos i els símbols gràfics.
Text narratiu
La "posada en escena", o posada en pàgina, d'un còmic, és un factor molt important de la composició de les formes visuals, i determina en gran mesura l'estructura plàstica i narrativa alhora que crea diferents efectes estètics a partir de la visió global.
El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.
Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment consinuase en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
D'altra banda, el solapament és un cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
El split-panell ( 'vinyeta partida') consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
Les vinyetes detall s'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.
El muntatge. Transicions.
L'el·lipsi en el còmic actua com a crida al lector, com a interpel·lació, com a invitació a construir o reconstruir el sentit del relat. Sense el·lipsi, al lector només li quedaria aprovar o rebutjar l'argument. Sense el·lipsi, l'art del còmic tindria una simple funció estètica.
Les el·lipsis
EL PROCÈS
1. IDEALITZACIÓ
Aquí comença l'essencial del còmic, cosa que donarà vida a uns personatges, situacions i accions que desencadenaran una història. Qualsevol història imaginada es pot plasmar en un còmic i és per això que no cal rebutjar cap idea a priori. Escriure avui unes línies amb un concepte que no diu res, demà pot ser el principi d'alguna cosa. Emmagatzemar aquestes idees en una llibreta és una bona solució per no desesperar a l'hora de cercar una història convincent.
En aquest pas es tria a que respondrà el còmic:
- Ficció (elecció de gènere: aventures, comèdia, ciència-ficció... o barreja d'ells).
- No-ficció (infografia, diaris, instruccions, etc...).
2. DISSENY DE PRODUCCIÓ
Disseny de personatges. Consisteix a esbossar tots els personatges principals del còmic vistos des de qualsevol angle, decidint la seva indumentària, gestos, pentinat, complements, etc. En definitiva, qualsevol disseny que ajudi a entendre com és cada personatge.
Ambients coherents. Es tracta d'estructurar universos propis convincents triant escenaris i localitzacions.
Estilogràfic (adult-infantil-juvenil). A qui va dirigit el còmic? Quin públic llegirà l?obra? És essencial planificar un estil de dibuix per a tot el còmic d'acord amb el lector. L'essencial és que l'obra tingui coherència gràfica de principi a fi perquè el resultat sigui tan professional com sigui possible.
Materials i tècniques. Aquest és un camp molt personal. Cada autor disposa avui dia d'innombrables materials i tècniques per treballar, des d'un llapis i un pinzell fins a fer-ho tot a través de programes de disseny per ordinador. L'important és que l'elecció de materials i tècnica vagi d'acord amb l'estilogràfic que portarà l'obra, que es pugui reproduir posteriorment i/o publicat digitalment.
3. DOCUMENTACIÓ
Un treball ben documentat és una obra creïble. És igual que el còmic sigui de ciència-ficció, un drama històric o una biografia d'un personatge públic, sempre hi ha referents en què recolzar-se per donar coherència a la història.
Se sol cercar documentació principalment a:
- El cinema i la literatura.
- En altres còmics.
- A Internet.
4. PLANIFICACIÓ: desenvolupament espai-temporal de l'obra i terminis de lliurament.
5. DESENVOLUPAMENT DEL GUIÓ:
- Producció o Dibuix
Aquests passos tenen molt a veure amb la tècnica seleccionada, en qualsevol cas, gairebé sempre se sol abordar els passos següents d'alguna forma o altra:
1. Storyboard i/o guió tècnic. Tant l'un com l'altre ajuden a trencar el gel a l'hora de començar a dibuixar, a més a més consoliden el guió a nivell gràfic per no haver d'improvisar res a la pàgina original.
2. Encaix a llapis i entintat.
3. Color (si n'hi hagués):
- Color directe (sobre l'original)
- Color digital (escaneig del llapis o la tinta original i pintar amb un programa de disseny per ordinador).
4. Art final. Preparació del fitxer final llest per imprimir i/o per ser publicat a la pantalla. Cal optimitzar el còmic segons els suports on es pugui reproduir.