L'obra la trobem a una sala que té totes les parets blanques i a més plenes d'imatges relacionades entre elles mitjançant el mecanisme de cadena. A més a més també hi trobem a l'espai d'altres elements artístics com vindrien a ser dibuixos o imatges de llibres anatòmics antics. Gairebé la major part de les imatges no han passat per un procés d'edició. En l'exposició els artistes desenvolupen i parlen de l'atzar d'una manera molt característica i diferent de les anteriors.

​

​L'apropiació i ordenació de material aliè és la base d'aquesta obra, aquest material col·leccionat està situat per tal que hi hagi una connexió i un enriquiment mutu entre les imatges. Les imatges que s'utilitzen són extretes d'internet, en fan mirar més enllà per tal de comprendre el que ens pot explicar una sola imatge. Quan s'estableix la comunitat entre fotografies és quan apareix un diàleg lineal, a través d'associacions visuals d'acord amb relacions temàtiques, estètiques o conceptuals.